Aguarod, Carmen (1991), Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense, Saragosse.
Aquilué, Xavier (1995), « La cerámica común africana », dans Xavier Aquilué et Mercè Roca (coord.), Cerámica comuna romana d’època Alto-Imperial à la Península Ibérica. Estat de la qüestió, Barcelone, pp. 61-74.
Aquilué, Xavier, Castanyer, Pere, Santos, Marta, Tremoleda, Joaquim (2008), « L’evolució dels contextos ceràmics d’Empúries entre els segles ii a.C. i vii d.C. », dans Sfécag, Actes du Congrès de l’Escala-Empúries (1-4 mai 2008), Marseille, pp. 33-62.
Aquilué, Xavier, Mar, Ricardo, Nolla, Josep Maria, Ruiz de Arbulo, Joaquín, Sanmartí, Enric (1984), El Fòrum romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982), Barcelone.
Aquilué, Xavier, Roca, Mercè (coord.) [1995], Cerámica comuna romana d’època Alto-Imperial à la Península Ibérica. Estat de la qüestió, Barcelone.
Artigues Conesa, Pere Lluís (2005), « Hornos romanos en Castellarnau », dans Jaume Coll Conesa et Pilar Espona Andreu (éd.), Recientes investigaciones sobre producción cerámica en Hispania, Valence, pp. 96-152.
Artigues Conesa, Pere Lluís, Rigo Jovells, Antoni (2002), Castellarnau (Sabadell). Evolució d’un nucli rural del segle i aC al segle vi dC., Sabadell.
Barnard, Hans, Dooley, Alek N., Areshian, Gregory, Gasparyan, Boris, Faull, Kym F. (2010), « Chemical evidence for wine production around 4000 BCE in the Late Chalcolithic Near Eastern highlands », Journal of Archaeological Science, 38, pp. 977-984.
Batigne, Cécile, Desbat, Armand (1996) « Un type particulier de “cruche” : les bouilloires en céramique d’époque romaine (ier-iiie siècles) », dans Sfécag, Actes du congrès de Dijon (Dijon, 16-19 mai 1996), Marseille, pp. 381-394.
Bonifay, Michel (2004), Études sur la céramique romaine tardive d’Afrique, Oxford.
Bonifay, Michel, Capelli, Claudio (2013), « Les Thermes du Levant à Leptis Magna : quatre contextes céramiques des iiie et ive siècles », Antiquités Africaines, 49, pp. 67-150.
Brun, Céline, Mukai, Tomoo (inédit), Rapport d’activité 2005 de la fouille tuniso-française de Jebel Oust (Tunisie) dirigée par Aïcha Ben Abed et John Scheid.
Carsana, Vittoria, Del Vecchio, Franca (2010), « Il porto di Neapolis in età Tardoantica: il contesto di iv secolo d.C. », dans Simonetta Menchelli, Sara Santoro, Marinella Pasquinucci et Gabriella Guiducci (éd.), LRCW3 Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean, Archaeology and Archaeometry. Comprisson between western and eastern Mediterranean, BAR 2185 (I), vol. 1, pp. 459-470.
Carsana, Vittoria, Guiducci, Gabriella (2013), « I contesti ceramici di età medio-imperiale dal porto di Neapolis », dans Lourdes Girón Angiozar, María Lazarich González et María Conceição Lopes (coord.), Congreso Internacional de Estudios Cerámicos, Homenaje a Mercedes Vegas, Cádiz, pp. 1007-1040.
Casas Genover, Josep, Nolla Brufau, Josep Maria (1986-1989), « Un conjunt tancat amb ceràmica africana a la vil·la romana dels Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà) », Empuries, 48-50, pp. 202-213.
Casas Genover, Josep, Nolla Brufau, Josep Maria (1993), L’abocador oriental de la vil·la de Tolegassos, Viladamat, Alt Empordà, Aula de Prehistòria i Món Antic, Girona.
Casas Genover, Josep, Soler Fusté, Victòria (2003), La villa de Tolegassos. Una explotación agrícola de época romana en el territorio de Empúries, Oxford.
Cifani, Gabriele, Severini, Federica, Felici, Fabrizio, Munzi, Massimiliano (2008), « Leptis Magna: una tomba a camera nel suburbio occidentale (uadi Rsaf) », dans Julián González, Paola Ruggeri, Cinzia Vismara et Raimondo Zucca (éd.), L’Africa Romana. Le richezze dell’Africa. Risorse, produzioni, scambi. Atti del XVII convegno di studio (Sevilla, 14-17 diciembre 2006), Roma, t. IV, pp. 2287-2315.
Códex. Arqueologia i Patrimoni (inédit), Memòria dels treballs arqueològics realitzats al jaciment de la Llosa, Juliol de 1994, rapport de fouilles, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Códex. Arqueologia i Patrimoni (inédit), Memòria de la intervenció arqueológica al jaciment de Can Cabassa, (Sant Cugat del Vallès, Vallès Oriental), Maig 2000 - Gener 2001, rapport de fouilles, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Deru, Xavier, González Villaescusa, Ricardo (2014), « Discussion préalable autour du concept de consommation », dans Id. (eds.), Consommer dans les Campagnes de la Gaule Romaine, Xe Congrès de l’Association AGER, hors-
série nº 21 de Revue du Nord – Collections Art et Archéologie, pp. 13-19.
Garnier, Nicolas (2007), « Analyse de résidus organiques conservés dans des amphores : un état de la question », dans Michel Bonifay et Jean-Cristophe Tréglia (éd.), LRCW2 Late Roman Coarse Wares. Archaeology and Archaeometry, Oxford, pp. 39-49.
Genera Monells, Margarita, Járrega Domínguez, Ramon (2011), Aproximació a l’ager Dertosanus: la vil·la romana de Barrugat, Bítem, Tortosa (Baix Ebre), Reus.
González Villaescusa, Ricardo (1990), El vertedero de la avda. de España, 3 y el siglo iii d. de C. en Ebusus, Ibiza, coll. « Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza » (22).
González Villaescusa, Ricardo (1993), « Origine et diffusion d’une forme peu courante de céramique africaine. Nouvelle contribution à la connaissance du commerce de Byzacène au iiie s. après J.-C. », Antiquités Africaines, 29, pp. 151-161.
Guash-Jané, María Rosa, Ibern Gómez, María, Andrés-Lacueva, Cristina, Jáuregui, Olga, Lamuela-Raventós, Rosa María (2004), « Liquid chromatography with mass spectrometry in Tandem mode applied for the identification of wine markers in residues from ancient Egyptian vessels », Analytical Chemistry, 76 (6), 2004, pp. 1672-1677.
Guitart Duran, Josep (1976), Baetulo. Topografía arqueológica, urbanismo e historia, Badalona.
Huguet Enguita, Esperança (inédit), La ceràmica comuna d’època romana de l’abocador de la plaça del Negret (València), 2005, rapport de fouilles.
Járrega Domínguez, Ramon (2003), « Les ceràmiques romanes de la vil·la de Mas d’en Gras (Vila-Seca, Tarragonès) », Butlletí Arqueològic, 25 (época v), pp. 107-170.
Járrega Domínguez, Ramon, Sánchez Campoy, Eduard (2008), La vil·la romana del Mas d’en Gras, Tarragone.
Long, Luc, Duperron, Guillaume, Bonifay, Michel, Capelli, Claudio, Desbat, Armand, Leger, Claire (2013), « Navigation et commerce dans le delta du Rhône : l’épave Arles-Rhône 14 (iiie s. ap. J.-C.) », dans Stéphane Mauné et Guillaume Duperron (éd.), Du Rhône aux Pyrénées. Aspects de la vie matérielle en Gaule Narbonnaise, II (ier s. av. J.-C. - vie s. ap. J.-C.), Montagnac, pp. 125-167.
Long, Luc, Duperron, Guillaume (2014), « Note préliminaire sur l’épave Arles-Rhône 13. Un navire de mer en contexte fluvial, à Arles, au ive siècle ap. J.-C. », Cahiers d’Archéologie Subaquatique, 22, pp. 115-144.
Marín Jordá, Carmen (1995), « La cerámica de cocina africana: consideraciones en torno a la evidencia valenciana », dans Xavier Aquilué et Mercè Roca (coord.), Cerámica comuna romana d’època Alto-Imperial à la Península Ibérica. Estat de la qüestió, Barcelone, pp. 155-165.
McGovern, Patrick (2004), L’archeologo e l’uva, Roma.
Mottram, H. R., Dudd, S. N., Lawrence, G. J., Stott, A. W., Evershed R. P. (1999), « New chromatographic, mass spectrometric and stable isotope approaches to the classification of degraded animal fats preserved in archaeological pottery », Journal of Chromatography A, 833, pp. 209-221.
Olcina Doménech, Manuel H., Ramón Sánchez, Julio (2000), « Las cerámicas africanas de Lucentum (Tossal de Manisses, Alicante): los fondos antiguos del Museo Arqueológico Provincial y consideraciones en torno a la decadencia de la ciudad romana », dans Manuel H. Olcina Domènech et Jorge A. Soler Díaz (coord.), Scripta in honorem Enrique A. Llobregat Conesa, Alicante, vol. 1, pp. 391-432.
Orfila Pons, Margarita, Arribas Palau, Antonio (1995), « Jarra en cerámica de cocina norteafricana, forma Caesaraugusta G/S.200: hallada en Pollentia, Alcúdia, Mallorca », Saguntum, 29, pp. 247-252.
Pecci, Alessandra, Cau Ontiveros, Miguel Ángel, Garnier, Nicolas (2013a), « Identifying wine and oil production: analysis of residues from Roman and Late Antique plastered vats », Journal of Archeological Science, 40, pp. 4491-4498.
Pecci, Alessandra, Giorgi, Gianluca, Salvini, Laura, Cau Ontiveros, Miguel Ángel (2013b), « Identifying wine markers in ceramics and plasters with gas chromatography - mass spectrometry. Experimental, ethnoarchaeological and archaeological materials », Journal of Archeological Science, 40, pp. 109-115.
Pucci, Giuseppe (1974-75), « Lo Scavo a nord del mausoleo di Sabratha. La ceramica », Libya Antiqua, 11-12, pp. 57-112.
Quevedo, Alejandro (2015), Contextos cerámicos y transformaciones urbanas en Carthago Nova (s. ii-iii d.C.), Oxford, coll. « Roman and Late Antique Mediterranean Pottery » (7).
Revilla Calvo, Víctor (2003), Economia i poblament romà al curs inferior de l’Ebre. La villa de Casa Blanca (Tortosa), Tarragona.
Ruiz Valderas, Elena (1997), « Los niveles de abandono del siglo ii d.C. en Cartagena: los contextos de la calle Jara nº 12 », XVIII Congreso Nacional de Arqueología (Elche, 8-11 marzo 1995), Elche, pp. 503-512.
Salvini, Laura, Pecci, Alessandra, Giorgi, Gianluca (2008), « Cooking activities during the Middle Age: organic residues in ceramic vessels from the Sant’Antimo Church (Piombino-Central Italy) », Journal of Mass Spectrometry, 43, pp. 108-115.
Sánchez Sánchez, María Ángeles (1995), « Producciones importadas en la vajilla culinaria romana del bajo guadalquivir », dans Xavier Aquilué et Mercè Roca (coord.), Cerámica comuna romana d’època Alto-Imperial à la Península Ibérica. Estat de la qüestió, Barcelone, pp. 251-279.
Santrot, Marie-Hélène, Santrot, Jacques (1979), Céramiques communes gallo-romaines d’Aquitaine, Paris.
Solías Arís, Josep Maria (inédit), « La Salut », communication présentée à la I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat (Castelldefels, 28-29 Abril 1989).
Tréglia, Jean-Cristophe, Piton, Jean (2011), « Arles (Bouches-du-Rhône). Céramiques comunes et céramiques culinaires africaines des niveaux de réocupation du Cirque (début du ve s.) », dans Sfécag, Actes du Congrès d’Arles (Arles, 2-5 juin 2011), Marseille.
Van der Werff, Jacobus Hermanus (1982), Uzita: vondstenmateriaal uit een antieke nederzetting in Midden-Tunesië (Uzita, materiel de fouilles d’une cité antique en Tunisie centrale) [2 vol.], Utrecht.